ARQUIWALK AI
Montjuïc · 1929, modernitat i olimpisme

Poble Espanyol

El Poble Espanyol va ser construït per a l'Exposició de 1929 com una síntesi arquitectònica i urbana de diferents territoris d'Espanya. Més que copiar edificis aïllats, el conjunt crea carrers, places, canvis d'escala i perspectives per construir una ciutat idealitzada en miniatura.

Francesc Folguera, Ramon Reventós, Xavier Nogués i Miquel Utrillo1927–1929
Entra a ARQUIWALK →
Què cal observar

Mira els canvis de secció entre carrer estret i plaça, els portals, porxos i torres. Pregunta't què és reproducció literal i què és composició escenogràfica.

Rutes

Montjuïc · 1929, modernitat i olimpisme

Explore nearby
Josep Puig i Cadafalch · accés Arata Isozaki

CaixaForum · antiga Fàbrica Casaramona

La Fàbrica Casaramona és una de les grans peces del modernisme industrial català. Puig i Cadafalch organitza el conjunt en naus baixes de maó vist, amb cobertes de volta catalana, torres d'aigua i una composició pensada per a llum, ventilació i seguretat. La transformació en CaixaForum afegeix una nova entrada d'Arata Isozaki sense competir formalment amb la fàbrica històrica.

Ludwig Mies van der Rohe i Lilly Reich

Pavelló Mies van der Rohe

Concebut com a pavelló d'Alemanya per a l'Exposició Internacional de 1929, és una obra canònica del Moviment Modern. Plans independents, estructura mínima, reflexos d'aigua i materials nobles —travertí, marbres, ònix, acer i vidre— creen un espai que no es basa en habitacions tancades sinó en continuïtats visuals.

Eugenio Cendoya i Enric Catà

Palau Nacional · Museu Nacional d'Art de Catalunya

El Palau Nacional és la gran peça representativa de l'Exposició Internacional de 1929. La seva arquitectura utilitza un classicisme acadèmic monumental, amb cúpula central, torres i una gran plataforma elevada sobre l'eix de l'avinguda Maria Cristina. L'edifici actual acull el MNAC.

Josep Lluís Sert

Fundació Joan Miró

Sert va projectar la Fundació com una arquitectura mediterrània moderna: volums blancs, patis, terrasses, llum zenital i circulacions clares. El museu evita la monumentalitat i funciona com una seqüència d'espais domèstics i oberts al paisatge de Montjuïc.