Pavelló Mies van der Rohe
Concebut com a pavelló d'Alemanya per a l'Exposició Internacional de 1929, és una obra canònica del Moviment Modern. Plans independents, estructura mÃnima, reflexos d'aigua i materials nobles —travertÃ, marbres, ònix, acer i vidre— creen un espai que no es basa en habitacions tancades sinó en continuïtats visuals.
Entra a ARQUIWALK →No busquis una façana principal. Camina lentament i observa com murs, pilars cromats, aigua i coberta defineixen espais que es prolonguen els uns dins dels altres.
CaixaForum · antiga Fà brica Casaramona
La Fà brica Casaramona és una de les grans peces del modernisme industrial català . Puig i Cadafalch organitza el conjunt en naus baixes de maó vist, amb cobertes de volta catalana, torres d'aigua i una composició pensada per a llum, ventilació i seguretat. La transformació en CaixaForum afegeix una nova entrada d'Arata Isozaki sense competir formalment amb la fà brica històrica.
Francesc Folguera, Ramon Reventós, Xavier Nogués i Miquel UtrilloPoble Espanyol
El Poble Espanyol va ser construït per a l'Exposició de 1929 com una sÃntesi arquitectònica i urbana de diferents territoris d'Espanya. Més que copiar edificis aïllats, el conjunt crea carrers, places, canvis d'escala i perspectives per construir una ciutat idealitzada en miniatura.
Eugenio Cendoya i Enric CatÃPalau Nacional · Museu Nacional d'Art de Catalunya
El Palau Nacional és la gran peça representativa de l'Exposició Internacional de 1929. La seva arquitectura utilitza un classicisme acadèmic monumental, amb cúpula central, torres i una gran plataforma elevada sobre l'eix de l'avinguda Maria Cristina. L'edifici actual acull el MNAC.
Josep LluÃs SertFundació Joan Miró
Sert va projectar la Fundació com una arquitectura mediterrà nia moderna: volums blancs, patis, terrasses, llum zenital i circulacions clares. El museu evita la monumentalitat i funciona com una seqüència d'espais domèstics i oberts al paisatge de Montjuïc.