Fundació Joan Miró
Sert va projectar la Fundació com una arquitectura mediterrà nia moderna: volums blancs, patis, terrasses, llum zenital i circulacions clares. El museu evita la monumentalitat i funciona com una seqüència d'espais domèstics i oberts al paisatge de Montjuïc.
Entra a ARQUIWALK →Busca la llum zenital, els patis i la manera com cada sala manté relació amb el cel o el jardÃ. Fixa't també en la coberta i en la modulació dels volums blancs.
CaixaForum · antiga Fà brica Casaramona
La Fà brica Casaramona és una de les grans peces del modernisme industrial català . Puig i Cadafalch organitza el conjunt en naus baixes de maó vist, amb cobertes de volta catalana, torres d'aigua i una composició pensada per a llum, ventilació i seguretat. La transformació en CaixaForum afegeix una nova entrada d'Arata Isozaki sense competir formalment amb la fà brica històrica.
Ludwig Mies van der Rohe i Lilly ReichPavelló Mies van der Rohe
Concebut com a pavelló d'Alemanya per a l'Exposició Internacional de 1929, és una obra canònica del Moviment Modern. Plans independents, estructura mÃnima, reflexos d'aigua i materials nobles —travertÃ, marbres, ònix, acer i vidre— creen un espai que no es basa en habitacions tancades sinó en continuïtats visuals.
Francesc Folguera, Ramon Reventós, Xavier Nogués i Miquel UtrilloPoble Espanyol
El Poble Espanyol va ser construït per a l'Exposició de 1929 com una sÃntesi arquitectònica i urbana de diferents territoris d'Espanya. Més que copiar edificis aïllats, el conjunt crea carrers, places, canvis d'escala i perspectives per construir una ciutat idealitzada en miniatura.
Eugenio Cendoya i Enric CatÃPalau Nacional · Museu Nacional d'Art de Catalunya
El Palau Nacional és la gran peça representativa de l'Exposició Internacional de 1929. La seva arquitectura utilitza un classicisme acadèmic monumental, amb cúpula central, torres i una gran plataforma elevada sobre l'eix de l'avinguda Maria Cristina. L'edifici actual acull el MNAC.