Parades 01
Plaça de Catalunya · inici del Passeig de Grà cia
Eix urbà de l'Eixample · urbanització s. XIX–XX
El Passeig de Grà cia és anterior al mateix Eixample: era el camà que connectava Barcelona amb la Vila de Grà cia. Amb l'expansió del segle XIX es va convertir en un gran bulevard burgès i en un dels eixos principals del Pla Cerdà , tot i que manté una geometria pròpia que trenca la retÃcula regular.
Què cal observar: Mira l'amplada del passeig, les voreres generoses, l'arbrat i la continuïtat de xamfrans. Aquesta secció urbana és el marc que farà possibles les grans façanes modernistes de la ruta.
Parades 02
Bancs-fanals de Passeig de Grà cia
Pere Falqués · 1906
Els bancs-fanals de Pere Falqués converteixen el mobiliari urbà en arquitectura. La base de trencadÃs funciona com a banc i suport, mentre l'estructura metà l·lica eleva els braços de llum amb una silueta molt caracterÃstica. Són una peça clau per entendre que el Modernisme també va construir l'espai públic.
Què cal observar: Fixa't en la combinació de pedra, mosaic i ferro; després mira com les peces es repeteixen al llarg de la vorera i donen ritme al passeig.
Parades 03
Casa Lleó Morera
LluÃs Domènech i Montaner · 1902–1905
La Casa Lleó Morera és la resposta de Domènech i Montaner dins la Mansana de la Discòrdia. La reforma converteix una casa de renda preexistent en una obra d'art total, integrant pedra, escultura, vitrall, mosaic, cerà mica i fusteria. La cantonada arrodonida reforça la presència urbana sobre el xamfrà de Cerdà .
Què cal observar: Mira la tribuna circular de la cantonada, els balcons i la densitat d'arts aplicades. Compara-la després amb Amatller i Batlló: tres arquitectes, tres llenguatges completament diferents.
Parades 04
Casa Amatller
Josep Puig i Cadafalch · 1898–1900
Puig i Cadafalch va reformar una casa convencional de l'Eixample i la va convertir en una façana deliberadament singular. El coronament escalonat recorda l'arquitectura urbana del nord d'Europa i l'ornament combina referències neogòtiques i neomudèjars amb una extraordinà ria varietat d'arts aplicades.
Què cal observar: Mira l'asimetria de la façana, la tribuna del principal, l'entrada desplaçada i sobretot el frontó escalonat. És una arquitectura que desafia conscientment la uniformitat del Pla Cerdà .
Parades 05
Casa Batlló
Antoni Gaudà · 1904–1906
Gaudà transforma radicalment un edifici preexistent i converteix la façana en una superfÃcie orgà nica de pedra, vidre i cerà mica. La reforma reorganitza també llum, ventilació, circulacions i coberta, de manera que l'ornament no és una capa aplicada sinó part d'un sistema espacial complet.
Què cal observar: Busca la tribuna del principal, els balcons gairebé ossis, les superfÃcies de trencadÃs i la coberta que evoca el llom d'un animal. Després gira't cap a Casa Amatller per veure el contrast immediat.
Parades 06
Casa Milà · La Pedrera
Antoni Gaudà · 1906–1912
La Pedrera porta l'experiment de Gaudà encara més lluny. L'estructura interior amb pilars redueix la dependència dels murs portants i permet una planta molt més flexible, mentre la façana de pedra ondula com una pell contÃnua independent de la distribució interior.
Què cal observar: Segueix el moviment horitzontal de la pedra i les baranes de ferro. Si visites la coberta, fixa't en com xemeneies, ventilacions i escales es converteixen en paisatge escultòric.
Parades 07
Palau Robert
Henry Grandpierre · Joan Martorell i Montells · 1898–1903
Palau Robert introdueix una tipologia molt diferent al passeig: un palau urbà envoltat de jardÃ, més pròxim a una residència aristocrà tica que a la casa de renda de l'Eixample. La seva presència ajuda a entendre la varietat social i tipològica que va arribar a concentrar-se en aquest eix.
Què cal observar: Mira la retirada respecte del carrer, el jardà i la simetria del cos principal. Compara aquesta distà ncia urbana amb les façanes alineades de Batlló, Amatller o La Pedrera.
Parades 08
Casa Fuster · final del Passeig de Grà cia
LluÃs Domènech i Montaner · Pere Domènech i Roura · 1908–1911
Casa Fuster tanca visualment el Passeig de Grà cia i funciona com una autèntica porta cap a l'antiga Vila de Grà cia. Domènech i Montaner resol tres façanes amb pedra clara i una potent torre cilÃndrica de cantonada, en un Modernisme ja molt refinat i contingut.
Què cal observar: Allunya't fins als Jardinets i observa com la torre de cantonada construeix el final del passeig. La ruta acaba aquà perquè l'edifici és també una frontissa entre Eixample i Grà cia.