Plaça de Catalunya · inici del Passeig de Grà cia
El Passeig de Grà cia és anterior al mateix Eixample: era el camà que connectava Barcelona amb la Vila de Grà cia. Amb l'expansió del segle XIX es va convertir en un gran bulevard burgès i en un dels eixos principals del Pla Cerdà , tot i que manté una geometria pròpia que trenca la retÃcula regular.
Entra a ARQUIWALK →Mira l'amplada del passeig, les voreres generoses, l'arbrat i la continuïtat de xamfrans. Aquesta secció urbana és el marc que farà possibles les grans façanes modernistes de la ruta.
Bancs-fanals de Passeig de Grà cia
Els bancs-fanals de Pere Falqués converteixen el mobiliari urbà en arquitectura. La base de trencadÃs funciona com a banc i suport, mentre l'estructura metà l·lica eleva els braços de llum amb una silueta molt caracterÃstica. Són una peça clau per entendre que el Modernisme també va construir l'espai públic.
LluÃs Domènech i MontanerCasa Lleó Morera
La Casa Lleó Morera és la resposta de Domènech i Montaner dins la Mansana de la Discòrdia. La reforma converteix una casa de renda preexistent en una obra d'art total, integrant pedra, escultura, vitrall, mosaic, cerà mica i fusteria. La cantonada arrodonida reforça la presència urbana sobre el xamfrà de Cerdà .
Josep Puig i CadafalchCasa Amatller
Puig i Cadafalch va reformar una casa convencional de l'Eixample i la va convertir en una façana deliberadament singular. El coronament escalonat recorda l'arquitectura urbana del nord d'Europa i l'ornament combina referències neogòtiques i neomudèjars amb una extraordinà ria varietat d'arts aplicades.
Antoni GaudÃCasa Batlló
Gaudà transforma radicalment un edifici preexistent i converteix la façana en una superfÃcie orgà nica de pedra, vidre i cerà mica. La reforma reorganitza també llum, ventilació, circulacions i coberta, de manera que l'ornament no és una capa aplicada sinó part d'un sistema espacial complet.