El Molino
El Molino és probablement la imatge més recognoscible del Paral·lel. La seva història està lligada al music-hall, la revista i el cabaret. La reconstrucció contemporà nia manté la façana-molà com a signe urbà mentre incorpora una nova sala i una volumetria moderna al darrere. És un bon exemple de patrimoni escènic mantingut a través de la icona més que de la conservació Ãntegra de l'edifici original.
Entra a ARQUIWALK →Separa mentalment dues capes: la façana simbòlica del molà i el volum contemporani que apareix al darrere. Pregunta't què s'ha conservat: edifici, memòria o imatge?
Teatre Condal
El Condal és una de les sales que expliquen la consolidació del Paral·lel com a gran eix d'espectacles populars de Barcelona. Obert el 1903, ha passat per etapes de teatre, cinema i programació escènica contemporà nia. L'arquitectura actual és resultat de reformes, però la seva posició sobre l'avinguda conserva el paper urbà original: façana, cartellera i flux de públic formen part de la identitat del carrer.
Teatre històric · reconstruït al segle XXTeatre Victòria
El Victòria forma part de la continuïtat teatral del Paral·lel des de començaments del segle XX. Ha estat cinema, teatre i gran sala de musicals, amb reconstruccions que han adaptat la capacitat i la tecnologia escènica. La seva importà ncia arquitectònica rau tant en la sala com en la persistència del tipus: un gran contenidor escènic connectat directament amb una avinguda d'oci popular.
Teatre de barraca · autors i reformes diversesTeatre Arnau
L'Arnau és una peça excepcional perquè conserva la memòria material del teatre popular de barraca que va donar origen al Paral·lel escènic. La seva escala, estructura lleugera i façana modesta contrasten amb les grans sales posteriors. Tancat durant anys, el seu futur s'ha plantejat com una recuperació patrimonial i comunità ria.
Teatre històric · edifici reconstruïtTeatre Apolo
L'Apolo va inaugurar-se el 1904 i és una de les institucions escèniques més longeves del Paral·lel. L'edifici actual és fruit d'una reconstrucció completa de 1991, fet que permet explicar una idea recurrent en aquesta ruta: la continuïtat cultural pot sobreviure fins i tot quan l'arquitectura fÃsica canvia radicalment.