Teatre Condal
El Condal és una de les sales que expliquen la consolidació del Paral·lel com a gran eix d'espectacles populars de Barcelona. Obert el 1903, ha passat per etapes de teatre, cinema i programació escènica contemporà nia. L'arquitectura actual és resultat de reformes, però la seva posició sobre l'avinguda conserva el paper urbà original: façana, cartellera i flux de públic formen part de la identitat del carrer.
Entra a ARQUIWALK →Mira la façana com a dispositiu urbà : marquesina, cartells, accés i llum nocturna. Al Paral·lel, el teatre també construeix carrer abans que comenci l'espectacle.
El Molino
El Molino és probablement la imatge més recognoscible del Paral·lel. La seva història està lligada al music-hall, la revista i el cabaret. La reconstrucció contemporà nia manté la façana-molà com a signe urbà mentre incorpora una nova sala i una volumetria moderna al darrere. És un bon exemple de patrimoni escènic mantingut a través de la icona més que de la conservació Ãntegra de l'edifici original.
Teatre històric · reconstruït al segle XXTeatre Victòria
El Victòria forma part de la continuïtat teatral del Paral·lel des de començaments del segle XX. Ha estat cinema, teatre i gran sala de musicals, amb reconstruccions que han adaptat la capacitat i la tecnologia escènica. La seva importà ncia arquitectònica rau tant en la sala com en la persistència del tipus: un gran contenidor escènic connectat directament amb una avinguda d'oci popular.
Teatre de barraca · autors i reformes diversesTeatre Arnau
L'Arnau és una peça excepcional perquè conserva la memòria material del teatre popular de barraca que va donar origen al Paral·lel escènic. La seva escala, estructura lleugera i façana modesta contrasten amb les grans sales posteriors. Tancat durant anys, el seu futur s'ha plantejat com una recuperació patrimonial i comunità ria.
Teatre històric · edifici reconstruïtTeatre Apolo
L'Apolo va inaugurar-se el 1904 i és una de les institucions escèniques més longeves del Paral·lel. L'edifici actual és fruit d'una reconstrucció completa de 1991, fet que permet explicar una idea recurrent en aquesta ruta: la continuïtat cultural pot sobreviure fins i tot quan l'arquitectura fÃsica canvia radicalment.