Park Güell · Sala Hipòstila i plaça de la Natura
El Park Güell va néixer com una urbanització residencial promoguda per Eusebi Güell i projectada per GaudÃ. El projecte immobiliari no va prosperar, però les infraestructures comunes —camins, viaductes, escalinata, Sala Hipòstila i gran plaça— es van convertir en una de les sÃntesis més potents entre arquitectura i paisatge de Barcelona.
Entra a ARQUIWALK →A la Sala Hipòstila, compta el ritme de columnes i mira les voltes cerà miques. Després puja a la plaça i observa com el banc ondulant converteix el lÃmit en seient, mirador i drenatge alhora.
Casa Fuster · Jardinets de Grà cia
Casa Fuster ocupa un punt urbà excepcional: tanca visualment el Passeig de Grà cia i marca la transició cap a Gran de Grà cia. Domènech i Montaner resol les tres façanes amb una torre cilÃndrica en cantonada, pedra clara, marbre, tribunes i un modernisme molt més contingut que el del Palau de la Música.
Miquel Pasqual i Tintorer · ornamentació de Francesc BerenguerMercat de la Llibertat
El mercat resumeix la Grà cia de finals del segle XIX: estructura metà l·lica, maó vist i un equipament cÃvic incrustat en la trama compacta de la vila. La nau central és més alta que les laterals i la decoració de ferro concentra bona part de la identitat modernista de les façanes.
Espai urbà de l'antiga vila · campanar d'Antoni Rovira i TriasPlaça de la Vila de Grà cia · Campanar
Aquesta plaça és el cor institucional de l'antiga Vila de Grà cia. El campanar, situat al centre del buit urbà , converteix la plaça en un espai immediatament recognoscible i recorda l'autonomia municipal de Grà cia abans de l'annexió a Barcelona el 1897.
Espai urbà de la Vila de Grà ciaPlaça del Sol
Plaça del Sol mostra una altra cara de l'urbanisme gracienc: una plaça domèstica, envoltada d'habitatge continu, comerç i vida quotidiana. És útil per entendre que la identitat urbana de Grà cia depèn tant dels buits públics com dels edificis singulars.