Mercat de la Llibertat
El mercat resumeix la Grà cia de finals del segle XIX: estructura metà l·lica, maó vist i un equipament cÃvic incrustat en la trama compacta de la vila. La nau central és més alta que les laterals i la decoració de ferro concentra bona part de la identitat modernista de les façanes.
Entra a ARQUIWALK →Busca les encavallades metà l·liques, els frontons d'entrada i la diferència d'alçada entre la nau central i les laterals. Després mira com el mercat activa tota la plaça.
Casa Fuster · Jardinets de Grà cia
Casa Fuster ocupa un punt urbà excepcional: tanca visualment el Passeig de Grà cia i marca la transició cap a Gran de Grà cia. Domènech i Montaner resol les tres façanes amb una torre cilÃndrica en cantonada, pedra clara, marbre, tribunes i un modernisme molt més contingut que el del Palau de la Música.
Espai urbà de l'antiga vila · campanar d'Antoni Rovira i TriasPlaça de la Vila de Grà cia · Campanar
Aquesta plaça és el cor institucional de l'antiga Vila de Grà cia. El campanar, situat al centre del buit urbà , converteix la plaça en un espai immediatament recognoscible i recorda l'autonomia municipal de Grà cia abans de l'annexió a Barcelona el 1897.
Espai urbà de la Vila de Grà ciaPlaça del Sol
Plaça del Sol mostra una altra cara de l'urbanisme gracienc: una plaça domèstica, envoltada d'habitatge continu, comerç i vida quotidiana. És útil per entendre que la identitat urbana de Grà cia depèn tant dels buits públics com dels edificis singulars.
Antoni GaudÃCasa Vicens
Casa Vicens és el primer gran encà rrec de Gaudà i una obra-manifest. Maó, pedra, cerà mica vidrada, ferro i motius vegetals creen una arquitectura que encara dialoga amb llenguatges orientalistes però ja anuncia la manera de treballar de GaudÃ: estructura, ornament i natura com un únic sistema.