Biblioteca Jaume Fuster · Plaça Lesseps
La Biblioteca Jaume Fuster és una peça contemporà nia que reconstrueix un lÃmit de la plaça Lesseps. Josep Llinà s fragmenta la volumetria amb cobertes inclinades, grans obertures i espais intermedis, buscant una relació menys monumental i més urbana amb la plaça.
Entra a ARQUIWALK →Mira les cobertes inclinades i com l'edifici evita presentar un únic volum compacte. Fixa't en la relació entre marquesina, plaça i llum interior.
Casa Fuster · Jardinets de Grà cia
Casa Fuster ocupa un punt urbà excepcional: tanca visualment el Passeig de Grà cia i marca la transició cap a Gran de Grà cia. Domènech i Montaner resol les tres façanes amb una torre cilÃndrica en cantonada, pedra clara, marbre, tribunes i un modernisme molt més contingut que el del Palau de la Música.
Miquel Pasqual i Tintorer · ornamentació de Francesc BerenguerMercat de la Llibertat
El mercat resumeix la Grà cia de finals del segle XIX: estructura metà l·lica, maó vist i un equipament cÃvic incrustat en la trama compacta de la vila. La nau central és més alta que les laterals i la decoració de ferro concentra bona part de la identitat modernista de les façanes.
Espai urbà de l'antiga vila · campanar d'Antoni Rovira i TriasPlaça de la Vila de Grà cia · Campanar
Aquesta plaça és el cor institucional de l'antiga Vila de Grà cia. El campanar, situat al centre del buit urbà , converteix la plaça en un espai immediatament recognoscible i recorda l'autonomia municipal de Grà cia abans de l'annexió a Barcelona el 1897.
Espai urbà de la Vila de Grà ciaPlaça del Sol
Plaça del Sol mostra una altra cara de l'urbanisme gracienc: una plaça domèstica, envoltada d'habitatge continu, comerç i vida quotidiana. És útil per entendre que la identitat urbana de Grà cia depèn tant dels buits públics com dels edificis singulars.