Renzo Piano, Sony Center, Philharmonie, Mies i Scharoun
Obre la ruta interactiva →La reconstrucció de Potsdamer Platz va crear un nou teixit mixt després de dècades de buit al costat del Mur.
Què cal observar: Mira la trama de carrers, l’alçada de cornisa i com les torres es concentren en punts estratègics.
La gran coberta tensada converteix l’interior del conjunt en una plaça protegida i espectacular, sÃmbol del BerlÃn de canvi de mil·lenni.
Què cal observar: Entra al centre del fòrum i mira cap amunt per entendre cables, anell de compressió i membrana.
La torre utilitza una pell de maó i una silueta esglaonada que reinterpreta el gratacel clà ssic dins el nou Potsdamer Platz.
Què cal observar: Compara-la amb el Sony Center: materialitat pesada contra tecnologia lleugera.
Scharoun organitza la sala al voltant de la música, amb el públic envoltant l’escenari i una forma exterior que deriva d’aquesta secció.
Què cal observar: Recorre el perÃmetre i imagina la topografia interior de terrasses que produeix la coberta irregular.
La biblioteca és una ciutat interior de plataformes, llum zenital i grans espais de lectura connectats visualment.
Què cal observar: Si pots entrar, mira com els nivells es desplacen sense perdre la continuïtat espacial.
Mies redueix el museu superior a una coberta d’acer sostinguda per vuit columnes, sobre un podi de gran precisió geomètrica.
Què cal observar: Camina per tot el perÃmetre i observa que les cantonades queden lliures: l’estructura no coincideix amb la caixa de vidre.
La petita església del segle XIX va sobreviure al canvi radical de context i avui funciona com una peça històrica dins el Kulturforum.
Què cal observar: Mira l’escala domèstica de l’església davant dels grans equipaments culturals del segle XX.
La galeria organitza les sales al voltant d’un gran espai central i completa una de les vores del Kulturforum.
Què cal observar: Observa com l’edifici resol una escala museÃstica gran sense competir amb les icones de Scharoun i Mies.