ARQUIWALK AI
Tibidabo · Arquitectura sobre Barcelona

Plaça Doctor Andreu · Cuca de Llum

La Plaça Doctor Andreu és el punt on l'urbanització residencial deixa pas a l'ascensió directa al cim. El funicular original va obrir el 1901; la Cuca de Llum, inaugurada el 2021, renova completament el sistema amb vehicles panoràmics de MIAS Architects i LEITNER. El trajecte supera més de 270 metres de desnivell en uns quatre minuts.

MIAS Architects · LEITNERfunicular històric 1901 / renovació 2021
Entra a ARQUIWALK →
Què cal observar

Mira l'estació i els grans vidres del vehicle. Aquí l'arquitectura és mobilitat: l'espai està dissenyat perquè el recorregut i la vista siguin part de l'experiència.

Rutes

Tibidabo · Arquitectura sobre Barcelona

Explore nearby
Adolf Ruiz Casamitjana · ampliacions posteriors d'Enric Sagnier

La Rotonda · Torre Andreu

La Rotonda marca l'inici simbòlic de l'Avinguda del Tibidabo. L'edifici de 1906, projectat per Adolf Ruiz Casamitjana, concentra la seva identitat en la torre circular i el templet superior. Forma part de l'operació urbana promoguda pel doctor Salvador Andreu per convertir la falda del Tibidabo en una nova ciutat-jardí residencial.

Joan Rubió i Bellver

Casa Roviralta · El Frare Blanc

Joan Rubió i Bellver transforma una antiga masia i convent dominic en una residència modernista sense esborrar-ne del tot l'estructura anterior. La casa conserva un aire tradicional però hi afegeix galeries, tribunes, desvanes, capella i una decoració artesanal de maó vist i ceràmica.

Josep Domènech i Estapà

Observatori Fabra

L'Observatori Fabra porta la ruta del lleure a la ciència. Domènech i Estapà projecta un edifici monumental amb cúpula astronòmica, basament sòlid i una posició excepcional sobre la ciutat. Des de principis del segle XX continua treballant en astronomia, meteorologia i sismologia.

Josep Amargós i Samaranch

Torre de les Aigües de Dos Rius

La torre resolia un problema tecnològic essencial: fer arribar aigua a la nova urbanització del Tibidabo a una cota molt elevada. Josep Amargós combina maó vist, pedra, arcs i una cúpula superior en una infraestructura que va guanyar el premi municipal d'arquitectura de 1905 i que encara continua en servei.