ARQUIWALK AI
La Rambla · Arquitectura d'un passeig

Monument a Colom · Portal de la Pau

El monument a Colom marca el final monumental de La Rambla i la seva obertura cap al port. Construït per a l'Exposició Universal de 1888, combina una gran columna coríntia amb un basament escultòric molt carregat. Urbanísticament, és una frontissa entre el passeig històric, les Drassanes i el front marítim.

Gaietà Buïgas i Monravà · escultors diversos1882–1888
Entra a ARQUIWALK →
Què cal observar

Allunya't prou per veure la columna completa i el seu basament. Després gira't cap a La Rambla: des d'aquí es llegeix perfectament l'eix verd que puja de nou cap a Plaça Catalunya.

Rutes

La Rambla · Arquitectura d'un passeig

Explore nearby
Font urbana de ferro colat

Font de Canaletes · inici de La Rambla

Canaletes és el punt d'arrencada simbòlic de La Rambla. La font de ferro colat forma part del mobiliari urbà de finals del segle XIX, però la parada serveix sobretot per llegir la secció del passeig: un eix central arbrat entre dues vores edificades que connecta la ciutat burgesa de Plaça Catalunya amb el port.

Josep Juli i mestres jesuïtes

Església de Betlem

Betlem és una de les grans peces barroques de La Rambla. La façana principal, de pedra de Montjuïc, introdueix una arquitectura religiosa molt més plàstica i escenogràfica que el gòtic que domina altres sectors de Ciutat Vella. La seva posició explica també l'antic paisatge de convents i institucions religioses que ocupaven els marges del passeig.

Carles Grau i Francesc Serra

Palau de la Virreina

La Virreina és una de les joies del barroc civil de Barcelona. Construïda per Manuel Amat i Junyent, antic virrei del Perú, combina una façana molt ordenada amb una decoració rica, un pati interior i una gran escala representativa. La casa converteix La Rambla en aparador social: arquitectura domèstica, poder i espai públic es troben en un mateix punt.

Mercat municipal · estructura metàl·lica

Mercat de Sant Josep · La Boqueria

La Boqueria ocupa el solar de l'antic convent de Sant Josep i resumeix una transformació típica de la Barcelona del segle XIX: el convent desapareix i el buit es converteix en mercat i infraestructura urbana. La coberta metàl·lica de 1914 consolida un gran espai comercial protegit però permeable, connectat directament amb el passeig.