Gran Esplanada del Fòrum
L'Esplanada és, en realitat, una enorme coberta urbana sobre infraestructures de sanejament. Torres i MartÃnez Lapeña la conceben com una continuació de la Diagonal que s'eixampla en forma de mà quan arriba al mar. El paviment, les rampes, les escales i els grans buits converteixen una infraestructura en plaça pública.
Entra a ARQUIWALK →Mira els canvis de cota i intenta entendre què hi ha sota els teus peus. El projecte és més topografia que edifici: una superfÃcie que cobreix infraestructures i alhora crea ciutat.
Torre de les Aigües del Besòs
La ruta comença amb una peça que recorda què hi havia aquà abans de Diagonal Mar: indústria. La torre, acabada el 1882, formava part d'un sistema per captar aigua del subsòl del Besòs. El maó vist, la volta catalana i la planta circular li donen una força arquitectònica que va molt més enllà de la seva funció tècnica.
Enric Miralles · Benedetta Tagliabue / EMBTParc de Diagonal Mar
El parc és la gran peça paisatgÃstica de Diagonal Mar. Miralles i Tagliabue dibuixen recorreguts ramificats, llacs, grans estructures metà l·liques, testos suspesos i ponts que connecten la Diagonal amb el litoral. No és un parc clà ssic d'eixos rectes: funciona com una xarxa de camins que es bifurquen.
MSA+A · Adolf MartÃnez, Josep LluÃs Sisternas i equipIlla del Mar · habitatge en alçada
Diagonal Mar assaja una ciutat residencial molt diferent de l'Eixample. Illa del Mar concentra habitatges en dues torres i un cos baix, deixant més espai lliure al voltant. Les terrasses perimetrals, amb volades de profunditat variable, fan que les façanes canviïn segons la llum i el punt de vista.
Enric Massip-Bosch · EMBATorre Diagonal ZeroZero
La torre ocupa un lloc simbòlic: l'origen —o final— de l'Avinguda Diagonal al costat del mar. És un prisma trapezoïdal molt esvelt, amb nucli central i estructura perimetral que permet plantes d'oficines sense pilars interiors. La malla blanca de façana és alhora estructura, protecció solar i imatge.