ARQUIWALK AI
El Born · Arquitectura i memòria

Passeig del Born

El Passeig del Born és un buit urbà excepcional dins la trama estreta de la Ribera. Durant segles ha estat espai de mercat, celebracions, justes i activitat comercial. Avui permet entendre com els espais públics amples estructuren barris formats majoritàriament per carrers estrets.

Espai urbà històricorigen medieval · transformacions successives
Entra a ARQUIWALK →
Què cal observar

Mira les proporcions del buit respecte als carrers que hi desemboquen, la continuïtat de façanes i la perspectiva cap a Santa Maria del Mar i l'antic mercat.

Rutes

El Born · Arquitectura i memòria

Explore nearby
EMBT · Enric Miralles i Benedetta Tagliabue

Mercat de Santa Caterina

Santa Caterina és una porta contemporània al Born. La reforma d'EMBT conserva el mercat com a equipament urbà però el transforma amb una coberta ondulada i acolorida que actua com una nova topografia sobre el teixit històric. El projecte superposa mercat, arqueologia, habitatge i espai públic en una operació urbana molt característica de Barcelona.

Palaus medievals · adaptacions museístiques

Carrer Montcada · Palau Aguilar i Museu Picasso

El carrer Montcada concentra palaus medievals construïts per les elits mercantils de Barcelona. Els seus patis, escales, arcs i grans portals mostren com l'arquitectura domèstica gòtica organitzava representació, servei i circulació. El Museu Picasso ocupa diversos d'aquests palaus, connectats i adaptats per a ús cultural.

Berenguer de Montagut i Ramon Despuig

Basílica de Santa Maria del Mar

Santa Maria del Mar és una de les expressions més netes del gòtic català. La nau, les columnes esveltes i la gran separació entre suports produeixen un espai sorprenentment unitari. L'edifici està estretament vinculat al barri portuari i mercantil que va créixer al seu voltant durant l'edat mitjana.

Espai de memòria urbana

Fossar de les Moreres

Aquest espai al costat de Santa Maria del Mar funciona com a lloc de memòria vinculat als morts del setge de Barcelona de 1714. La plaça contemporània utilitza paviment, buit urbà i el peveter com a elements de significat, demostrant que una ruta arquitectònica també pot llegir absències i memòria col·lectiva.