Olimpisme, santuari, moda i una de les millors avingudes d’arquitectura contemporà nia
Abrir a rota interativa →El santuari crea un bosc artificial de gran escala al centre de la metròpoli i introdueix una arquitectura ritual molt diferent de l'avinguda comercial que vindrà després.
O que observar: Mira la seqüència de torii, grava i bosc: el recorregut prepara l'arquitectura abans de veure-la.
Les cobertes penjades de Tange van convertir una infraestructura olÃmpica en una de les obres mestres del modernisme japonès.
O que observar: Mira els grans cables principals i com la coberta cau en corba des dels pilons.
La nova estació mostra la necessitat de renovar infraestructures molt compactes en una zona d'enormes fluxos de visitants.
O que observar: Mira la transparència i la relació entre estació, Meiji Jingu i carrers comercials.
Ando manté una alçada baixa respecte als zelkova i porta gran part del programa sota terra; a l'interior una rampa helicoïdal repeteix el pendent real d'Omotesando.
O que observar: Mira la lÃnia horitzontal de la façana i després entra per entendre que l'edifici continua cap avall.
Toyo Ito converteix la silueta dels arbres del carrer en una estructura-facana de formigó que elimina la distinció habitual entre columna i pell.
O que observar: Mira les diagonals com branques: la façana és també l'estructura principal.
Una malla diagonal d'acer i vidres convexos o còncaus converteix la botiga en un objecte cristal·là autònom.
O que observar: Mira cada panell: alguns s'enfonsen o sobresurten i alteren la percepció de l'interior.
Kuma envolta una petita botiga amb una xarxa tridimensional de fusta basada en tècniques tradicionals d'encaix.
O que observar: Apropa't a les unions: la complexitat espacial apareix a partir de peces petites i repetides.
El museu combina una llarga coberta, una entrada fosca i un jardà extens per construir una transició progressiva entre ciutat i col·lecció.
O que observar: Mira el gran rà fec i com el camà d'entrada allarga deliberadament el moment d'arribar.