Przystanki 01
CaixaForum · antiga Fà brica Casaramona
Josep Puig i Cadafalch · accés Arata Isozaki · 1912 / centre cultural 2002
La Fà brica Casaramona és una de les grans peces del modernisme industrial català . Puig i Cadafalch organitza el conjunt en naus baixes de maó vist, amb cobertes de volta catalana, torres d'aigua i una composició pensada per a llum, ventilació i seguretat. La transformació en CaixaForum afegeix una nova entrada d'Arata Isozaki sense competir formalment amb la fà brica històrica.
Na co zwrócić uwagę: Mira el maó vist, les torres i el ritme de cobertes. Després compara l'arquitectura industrial de Puig i Cadafalch amb el gest contemporani de vidre i acer de l'accés d'Isozaki.
Przystanki 02
Pavelló Mies van der Rohe
Ludwig Mies van der Rohe i Lilly Reich · 1929 / reconstrucció 1986
Concebut com a pavelló d'Alemanya per a l'Exposició Internacional de 1929, és una obra canònica del Moviment Modern. Plans independents, estructura mÃnima, reflexos d'aigua i materials nobles —travertÃ, marbres, ònix, acer i vidre— creen un espai que no es basa en habitacions tancades sinó en continuïtats visuals.
Na co zwrócić uwagę: No busquis una façana principal. Camina lentament i observa com murs, pilars cromats, aigua i coberta defineixen espais que es prolonguen els uns dins dels altres.
Przystanki 03
Poble Espanyol
Francesc Folguera, Ramon Reventós, Xavier Nogués i Miquel Utrillo · 1927–1929
El Poble Espanyol va ser construït per a l'Exposició de 1929 com una sÃntesi arquitectònica i urbana de diferents territoris d'Espanya. Més que copiar edificis aïllats, el conjunt crea carrers, places, canvis d'escala i perspectives per construir una ciutat idealitzada en miniatura.
Na co zwrócić uwagę: Mira els canvis de secció entre carrer estret i plaça, els portals, porxos i torres. Pregunta't què és reproducció literal i què és composició escenogrà fica.
Przystanki 04
Palau Nacional · Museu Nacional d'Art de Catalunya
Eugenio Cendoya i Enric Catà · 1926–1929
El Palau Nacional és la gran peça representativa de l'Exposició Internacional de 1929. La seva arquitectura utilitza un classicisme acadèmic monumental, amb cúpula central, torres i una gran plataforma elevada sobre l'eix de l'avinguda Maria Cristina. L'edifici actual acull el MNAC.
Na co zwrócić uwagę: Allunya't per entendre l'eix complet: escales, terrasses, fonts i palau. Després mira com la cúpula i les torres construeixen una silueta pensada per ser vista des de Plaça Espanya.
Przystanki 05
Fundació Joan Miró
Josep LluÃs Sert · 1972–1975
Sert va projectar la Fundació com una arquitectura mediterrà nia moderna: volums blancs, patis, terrasses, llum zenital i circulacions clares. El museu evita la monumentalitat i funciona com una seqüència d'espais domèstics i oberts al paisatge de Montjuïc.
Na co zwrócić uwagę: Busca la llum zenital, els patis i la manera com cada sala manté relació amb el cel o el jardÃ. Fixa't també en la coberta i en la modulació dels volums blancs.
Przystanki 06
Estadi OlÃmpic LluÃs Companys
Pere Domènech i Roura · reforma Vittorio Gregotti i equip · 1927–1929 / reforma 1985–1989
Construït per a l'Exposició de 1929 i profundament remodelat abans dels Jocs de 1992, l'Estadi OlÃmpic és un exemple de transformació d'una arquitectura històrica per a un programa esportiu contemporani. La intervenció va conservar gran part de la façana exterior mentre refent l'interior per adaptar-lo als requeriments olÃmpics.
Na co zwrócić uwagę: Compara la façana noucentista exterior amb l'escala contemporà nia de l'interior. És una operació de preservació d'imatge urbana amb substitució funcional profunda.
Przystanki 07
Palau Sant Jordi
Arata Isozaki · 1985–1990
Isozaki va concebre el Palau Sant Jordi com una gran coberta adaptable més que com un estadi tradicional. La seva forma baixa i corba busca integrar-se en el perfil de Montjuïc, mentre una gran llum estructural permet configurar l'interior per a esports, concerts i esdeveniments molt diferents.
Na co zwrócić uwagę: Llegeix primer la coberta: sembla gairebé una peça única flotant. Després observa com l'edifici evita una façana frontal monumental i distribueix accessos al voltant del perÃmetre.
Przystanki 08
Torre de Comunicacions de Montjuïc
Santiago Calatrava · 1989–1992
La torre de telecomunicacions va formar part de la infraestructura dels Jocs OlÃmpics de 1992 i és alhora estructura, escultura i fita urbana. El fust inclinat i l'anell superior generen una silueta immediatament recognoscible dins l'Anella OlÃmpica.
Na co zwrócić uwagę: Mira-la des de diferents angles: la forma canvia molt segons el punt de vista. Busca la tensió entre el fust inclinat, l'anell i l'agulla vertical.