Paradas 01
Edifici Històric de la Universitat de Barcelona
Elies Rogent · 1863–1893
L'edifici d'Elies Rogent és una peça fundacional de l'Eixample: un dels primers grans edificis públics aixecats fora de les muralles i un element que ajudà a donar forma a la nova ciutat. La seva arquitectura combina referències romà niques, composició acadèmica i una organització monumental al voltant de patis i espais representatius.
Qué observar: Mira la simetria de la façana, les torres, la profunditat dels accessos i, si pots entrar, la seqüència vestÃbul–claustres–Paranimf.
Paradas 02
Casa Golferichs · El Xalet
Joan Rubió i Bellver · 1900–1901
Aquest xalet urbà és una rara peça domèstica modernista dins l'Esquerra de l'Eixample. Rubió i Bellver, col·laborador de GaudÃ, combina maó, pedra, cerà mica i fusteria amb una composició gairebé medievalitzant. La seva escala i el jardà la diferencien radicalment de la casa de renda tÃpica de l'Eixample.
Qué observar: Compara el volum de xalet amb les mitgeres de l'Eixample. Fixa't en els arcs apuntats, el maó, les cobertes inclinades i les galeries de fusta.
Paradas 03
La Model · antiga presó de Barcelona
Salvador Vinyals i Josep Domènech i Estapà · 1887–1904
La Model és una arquitectura on la planta explica la funció. Sis galeries radials convergeixen en un espai central de control, segons una lògica panòptica pròpia dels debats penitenciaris del segle XIX. Avui el conjunt és també un espai de memòria i està en procés de transformació urbana.
Qué observar: Si tens accés al recinte, situa't mentalment al centre del panòptic i observa com cada galeria queda controlada des d'un únic punt. A l'exterior, llegeix l'austeritat dels murs com a part del programa.
Paradas 04
Recinte de l'Escola Industrial · antiga Fà brica Batlló
Rafael Guastavino · Joan Rubió i altres · des de 1870
El recinte conserva l'escala d'una gran fà brica tèxtil del segle XIX transformada posteriorment en campus educatiu. Guastavino hi introdueix solucions constructives de maó i grans espais productius; les intervencions posteriors converteixen la fà brica en una petita ciutat d'equipaments dins la retÃcula de Cerdà .
Qué observar: Busca la xemeneia octogonal, els grans panys de maó i la diferència entre arquitectura fabril original i edificis educatius posteriors.
Paradas 05
Mercat del Ninot
Antoni de Falguera i Joaquim Vilaseca · reforma Josep LluÃs Mateo · 1933 / reforma 2015
El Ninot mostra com el mercat municipal es converteix en infraestructura de barri. La seva estructura metà l·lica i els tancaments de maó formen tres cossos, amb el central més elevat. La reforma contemporà nia manté aquesta estructura i reorganitza llum, façanes, logÃstica i subsòl.
Qué observar: Mira l'esquelet metà l·lic, la diferència d'alçada entre les naus i les lames contemporà nies de façana. A dins, observa com la llum natural arriba sense convertir-se en radiació directa sobre el producte.
Paradas 06
Facultat de Medicina i Hospital ClÃnic
Josep Domènech i Estapà · 1895–1906
El complex universitari i hospitalari de Domènech i Estapà integra docència i assistència sanità ria en una arquitectura monumental d'arrel classicista i eclèctica. El cos de la Facultat presenta un gran pòrtic columnat, mentre el conjunt original s'organitzava amb pavellons connectats.
Qué observar: Centra't en el pòrtic de sis columnes, el frontó amb relleus i l'escala monumental. Després mira lateralment per entendre que la façana és només la peça representativa d'un conjunt hospitalari molt més extens.
Paradas 07
Casa Pere Company · Museu Colet
Josep Puig i Cadafalch · 1911
Aquesta casa unifamiliar és una peça poc habitual dins la densitat de l'Eixample. Puig i Cadafalch hi abandona part del repertori medievalista de les seves primeres obres i s'acosta a formes més blanques i contingudes, amb influències de la Secessió vienesa.
Qué observar: Mira l'escala domèstica de l'edifici, l'esgrafiat de la façana i la combinació de superfÃcies clares amb ornament molt més controlat que en altres obres de Puig i Cadafalch.
Paradas 08
Casa Sayrach
Manuel Sayrach · projecte signat per Gabriel Borrell · 1918
Casa Sayrach és un dels grans episodis finals del Modernisme barcelonÃ. Les façanes es troben a la cantonada mitjançant un eix semicilÃndric i l'arquitectura treballa la pedra amb lÃnies fluides i orgà niques, en un moment en què el Noucentisme ja havia començat a desplaçar el llenguatge modernista.
Qué observar: Mira la cantonada com si fos una peça escultòrica contÃnua: tribunes, columnes i balcons semblen modelats més que dibuixats. Observa també la torre que culmina l'eix de la cantonada.