Stationen 01
Casa Fuster · Jardinets de Grà cia
LluÃs Domènech i Montaner · Pere Domènech i Roura · 1908–1911
Casa Fuster ocupa un punt urbà excepcional: tanca visualment el Passeig de Grà cia i marca la transició cap a Gran de Grà cia. Domènech i Montaner resol les tres façanes amb una torre cilÃndrica en cantonada, pedra clara, marbre, tribunes i un modernisme molt més contingut que el del Palau de la Música.
Darauf achten: Mira com la cantonada es converteix en torre i com l'edifici fa de frontissa entre l'amplada del Passeig de Grà cia i l'escala més estreta de l'antiga vila.
Stationen 02
Mercat de la Llibertat
Miquel Pasqual i Tintorer · ornamentació de Francesc Berenguer · 1888–1893
El mercat resumeix la Grà cia de finals del segle XIX: estructura metà l·lica, maó vist i un equipament cÃvic incrustat en la trama compacta de la vila. La nau central és més alta que les laterals i la decoració de ferro concentra bona part de la identitat modernista de les façanes.
Darauf achten: Busca les encavallades metà l·liques, els frontons d'entrada i la diferència d'alçada entre la nau central i les laterals. Després mira com el mercat activa tota la plaça.
Stationen 03
Plaça de la Vila de Grà cia · Campanar
Espai urbà de l'antiga vila · campanar d'Antoni Rovira i Trias · s. XIX
Aquesta plaça és el cor institucional de l'antiga Vila de Grà cia. El campanar, situat al centre del buit urbà , converteix la plaça en un espai immediatament recognoscible i recorda l'autonomia municipal de Grà cia abans de l'annexió a Barcelona el 1897.
Darauf achten: No miris només el campanar: observa l'escala de les façanes, els balcons i les terrasses. La plaça funciona com un saló exterior més que com una simple cruïlla.
Stationen 04
Plaça del Sol
Espai urbà de la Vila de Grà cia · urbanització s. XIX
Plaça del Sol mostra una altra cara de l'urbanisme gracienc: una plaça domèstica, envoltada d'habitatge continu, comerç i vida quotidiana. És útil per entendre que la identitat urbana de Grà cia depèn tant dels buits públics com dels edificis singulars.
Darauf achten: Mira la relació entre planta baixa, balcons, arbres i terrasses. L'arquitectura aquà funciona com un perÃmetre continu que dóna forma a la vida de la plaça.
Stationen 05
Casa Vicens
Antoni Gaudà · 1883–1885
Casa Vicens és el primer gran encà rrec de Gaudà i una obra-manifest. Maó, pedra, cerà mica vidrada, ferro i motius vegetals creen una arquitectura que encara dialoga amb llenguatges orientalistes però ja anuncia la manera de treballar de GaudÃ: estructura, ornament i natura com un únic sistema.
Darauf achten: Busca el ritme geomètric de la cerà mica verda i blanca, les persianes, els volums que sobresurten i el contrast entre la base de pedra i la coronació molt més lleugera.
Stationen 06
Biblioteca Jaume Fuster · Plaça Lesseps
Josep Llinà s · Joan Vera · 2001–2005
La Biblioteca Jaume Fuster és una peça contemporà nia que reconstrueix un lÃmit de la plaça Lesseps. Josep Llinà s fragmenta la volumetria amb cobertes inclinades, grans obertures i espais intermedis, buscant una relació menys monumental i més urbana amb la plaça.
Darauf achten: Mira les cobertes inclinades i com l'edifici evita presentar un únic volum compacte. Fixa't en la relació entre marquesina, plaça i llum interior.
Stationen 07
Park Güell · Sala Hipòstila i plaça de la Natura
Antoni Gaudà · col·laboració de Josep M. Jujol · 1900–1914
El Park Güell va néixer com una urbanització residencial promoguda per Eusebi Güell i projectada per GaudÃ. El projecte immobiliari no va prosperar, però les infraestructures comunes —camins, viaductes, escalinata, Sala Hipòstila i gran plaça— es van convertir en una de les sÃntesis més potents entre arquitectura i paisatge de Barcelona.
Darauf achten: A la Sala Hipòstila, compta el ritme de columnes i mira les voltes cerà miques. Després puja a la plaça i observa com el banc ondulant converteix el lÃmit en seient, mirador i drenatge alhora.